Després de la mort del dictador, el teatre català, en especial les anomenades companyies de Teatre independent, ha tingut una acceptació massiva i inaudita del públic. En la dècada dels anys noranta, s'hi ha d'afegir la irrupció de nous exitosos autors catalans que s'afegeixen als autors de generacions anteriors que han fet la llarga travessia del desert de la indiferència per tornar a ser representats i llegits. A favor d'aquest teatre i d'aquests autors, hem aplegat un elenc d'autors teatrals - alguns novells, altres experimentals- que han escrit amb plena llibertat una peça breu d'un sol acte que se'ls ha demanat com a deure intel·lectual per haver participat en la 4a Trobada d'Escriptors a les valls d'Àneu, 1997, que ha versat, comme il faut, sobre l'escriptor de teatre.