Aquest llibre és el catàleg de l'exposició del mateix nom, que se centra en la figura de Dalí, en la seva imatge com a icona de la seva personalitat artística, però que al mateix temps vol posar en relleu la manera de concebre la fotografia i la personalitat de Francesc Català-Roca, el fotògraf genial que sap captar l'esperit de Dalí i immortalitzar-lo. Català en va fer molt pocs, de reportatges del pintor, però tot i així ens ofereix algunes de les millors imatges que es coneixen de l'artista empordanès. No sabem amb exactitud l'any en què es conegueren Salvador Dalí i Francesc Català-Roca, però tot indica que fou a la tardor de l'any 1951 o a l'inici de l'any 1952. Es van conèixer gràcies a la publicació del setmanari Revista.
Català-Roca tenia vint-i-nou anys i Dalí quaranta-set, en el moment de la seva coneixença. Tot i la diferència d'edat, van congeniar ràpidament, els unien diverses circumstàncies, tant personals com professionals, com l'interès per la fotografia, la dedicació quasi exclusiva a la feina —els dos eren grans treballadors—, el sentit de l'humor, la seva simpatia i senzillesa de tracte, la seva marcada personalitat —tot i que eren molt diferents— i, fins i tot, algun aspecte de la seva vida. L'exposició ens mostra tots els fotogrames fets, que es conserven a l'arxiu de F. Català-Roca, que és com dir tots els que va realitzar. En total, el fotògraf de Valls va captar una seixantena d'imatges que es van fer només en tres o quatre sessions diferents, centrades en un període de temps curt, en un any, com a màxim dos. Podem veure retratat el pintor en tres espais amb un marcat caràcter dalinià: el Park Güell, de Barcelona, obra d'Antoni Gaudí, del qual el pintor era un admirador fervent; el poble de Cadaqués, i la casa de l'artista a Portlligat.
En aquestes imatges, se'ns fa present el Dalí teatral, el Dalí que l'artista volia mostrar. Però també trobem diverses imatges en què Dalí deixa de ser aquella icona mediàtica per fer-se molt més proper, són les fotografies de Dalí en el seu estudi. Allí descobrim un Dalí íntim, que, lluny de les mirades dels espectadors i en un dels espais més sagrats de la casa, on ell creava, deixa entreveure la seva humanitat. L'artista entra en comunió amb el fotògraf, en una posició d'igualtat, i les fotos revelen fins a quin punt van arribar a intimar, en aquell moment, els dos artistes.
