A finals de 2007, el doctor Jaume Rotés, metge reumatòleg, va picar a la porta de RBA amb una carpeta blava sota el braç. Eren uns quants, a la casa, que el coneixien. Alguns n'havien estat fins i tot pacients. Afable, murri, altíssim i elegant a l'estil gentelman farmer, ens va demanar amb una gran modèstia que llegíssim els papers que ens deixava, als quals havia posat per títol Retalls, per si crèiem que eren publicables. Doncs bé, un cop llegits, aquests Retalls van resultar ser d'un gran interès. No ben bé unes memòries, tampoc un conjunt de narracions a l'ús, eren més aviat un seguit d'escenes, d'estampes que configuren l'educació sentimental d'un home al llarg de totes les seves etapes vitals. L'original tenia un to certament crepuscular, però la seva escriptura irònica i amb un punt de saludable ingenuïtat proporcionaven al lector una sensació reconfortant, la de ser copartícip d'una vida viscuda amb plenitud i intensitat. Breu: la seva proximitat es podia ficar qualsevol lector a la butxaca.
Així li ho vam comunicar i vam posar en marxa el procés d'edició. Malauradament, el doctor Rotés no va poder veure publicat el seu llibre perquè va morir a començaments de 2008, setmanes després d'haver-lo conegut. La mestra Mariona Ferran, antiga pacient seva, ha tingut cura del text i l'ha corregit, i l'escriptora Teresa Pàmies, balaguerina com ell, ha acceptat d'escriure'n el pròleg. El publiquem, finalment, un any just després de la seva mort.
