Rafael Patxot i Jubert, nascut a Sant Feliu de Guíxols el 1872, va morir ara fa cinquanta anys a Ginebra. Personatge singular, astrònom, meteoròleg, interessat per la música i per la literatura, tingué un gran relleu en la Catalunya del primer terç del segle XX i hi destacà especialment pels generosos mecenatges que va realitzar a través de la Fundació Concepció Rabell i Cibils i de la Institució Patxot. Fervent catalanista, va protegir l?Institut d?Estudis Catalans durant la Dictadura de Primo de Rivera i en bona part en permeté la supervivència. En començar la guerra civil, perseguit per la FAI, hagué de fugir, sota la protecció de la Generalitat, primer a França i després a Suïssa. El 1939, però, fou sotmès a un expedient de responsabilitats polítiques per les noves autoritats i no volgué tornar a un país sotmès a un règim dictatorial i anticatalà. Continuà, però, protegint, a la mesura de les seves forces, la cultura catalana, tant a l?exili com a l?interior.
Aquest llibre en traça una extensa semblança i en ressegueix els múltiples mecenatges, a partir d?una extensa bibliografia i d?una gran quantitat de documentació inèdita.