"Millenium IV - El que no et mata et fa més fort" de David Lagercrantz
-
El que en Frederic Andreu en pensa :
Sempre m'agrada posar-li cara als personatges literaris. Em facilita i em fa gaudir millor la lectura. Per això m'agrada l'estrafolari detectiu de l'Eduardo Mendoza (El caso de la modelo extraviada) veient en José Sacristan, La Petra Delicado (Ana Belén) i Garzón (Santiago Segura) en: Crimenes que nunca olvidaré de A.Gimenez-Bartlett. És obligat, doncs, fer una referencia a Millenium IV - El que no et mata et fa més fort, i considero que per "justicia poètica" haig de fer un pro i un contra.PRO- Es obligat llegir l'ultima idea de l'Stig Larsson que en les seves mans era molt brillant i hauria estat sens dubte equivalent a Millenium III en la seva complexitat.CONTRA- Penso que la mort de l'autor i la cobdícia sense límits del seu pare escombrant a la parella de l'Stig ha tingut un merescut càstig. Considero que en una relació no fan falta papers perquè ho sigui de veritat i el que ha fet el "senyor Larsson" pot ser legal però no és gens lícit. Per tant m'alegro infinitament que la novel·la hagi acabat de manera tan fustrant i tan lluny de les expectatives de l'autor.
La citació :
"Aquesta historia s'inicia amb un somni, gens extraodinari, d''altra banda. És el somni d'una mà que colpeja rítmicament i sense interrupció un matalàs en aquella habitació de Lundagatan.
Tot i així, el somni fa que la Lisbeth Salander s'aixequi del llit quan comença a despuntar el dia. I que a continuació s'assegui davant de l'ordinador i comenci la cacera."
Comprar el llibre : 22.50€