Imprescindible per als lectors de premsa esportiva, per als que escolten els partits per ràdio, per als que van tres hores abans al camp, per als que veuen algú de negre pel carrer i el xiulen, i per als familiars que tenen un boig pel futbol i no saben com tractar-lo.
El futbol és una malaltia relativament moderna, però s'ha escampat per tot el món sense aturador. Aquest és el primer tractat científic i humorístic que mostra l'impacte d'aquesta estranya bogeria que, depenent només del resultat d'un partit, fa que els malalts estiguin eufòrics durant dies o deprimits sense remei.
En aquest llibre troben explicació, diagnòstic i tractament malalties com la Gaspartròfia, la Laportitis, la Mourinhosi, el Trastorn del 2 a 6, la Ibrahimovicotomia o la Síndrome de la Copa d'Europa en blanc i negre, entre moltes altres.
Amb exercicis i diversió a dojo:
· Construeix el teu propi camp de futbol.
· Calcula el teu grau de bogeria.
· Com s'ha de veure un partit de futbol.
· Respon el Test de Núñinngs.
· A què recorda l'escut del R. Madrid?
En un sol llibre:
· Les millors frases dels millors entrenadors i les pitjors frases dels pitjors presidents.
· Les 112.211 coses que has de saber del futbol abans de morir (o abans que el Madrid guanyi la Lliga).
· Tot el que volies saber del futbol i no t'atrevies a preguntar a la teva sogra.
Tots els per quès:
Per què Mino Raiola és el dement sanguinari més perillós del segle XX?
Per què el futbol va com va?
Per què els equips tenen onze jugadors?
Per què ser del Barça és el millor que hi ha?
Per què el gol es diu «Gol» i no «Hanficatlapilotadins!»?
L'autor
Biografia. Opció A:
Kap va néixer predestinat a fer forrolla en el món del futbol. Als sis mesos ja sabia dir «Gool!» i als set, «Visca el Barça!». Després d'unes proves a la Masia, es va veure que el jove Kap reunia característiques de Di Stéfano, Cruyff, Maradona i Ronaldinho. En efecte, va desenvolupar l'al·lopècia de Di Stéfano, l'estatura de Maradona, la dentadura de Ronaldinho i, per si fos poc, parla el castellà com Cruyff. Començà a fer l'acudit diari a Mundo Deportivo el 1997, i des d'aleshores, gràcies a ell, el Barça s'ha fet farts de guanyar lligues, copes i recopes.
Biografia. Opció B:
Jaume Capdevila (Berga, 1974) és llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, i fa d’acuditaire a la premsa. Signa els seus acudits i caricatures amb el pseudònim Kap, i publica regularment a Mundo Deportivo i La Vanguardia, i en altres publicacions catalanes (Regió7, El Triangle, Cooperació.cat) o internacionals (Siné Hebdo, Courrier International, La Méche, Zélium).
Diversos llibres apleguen els seus acudits, des de Sense Kap ni peus (1997) fins a El Maragallato (2006), passant pels quatre volums de la col·lecció «Pelotazos», que recullen les millors vinyetes que ha fet al diari esportiu Mundo Deportivo. També s’ha de destacar el seu desvergonyit llibre de sàtira política Manar! Manar! (Angle Editorial, 2009), una corrosiva mirada al món de la política.
Ha fet exposicions amb els seus dibuixos i caricatures arreu del món, i és un dels membres de Cartooning for Peace, una fundació associada a l’ONU que aplega els dibuixants més representatius de diversos països en iniciatives per fomentar els drets humans. Els seus acudits han estat seleccionats en les darreres edicions del World Press Cartoon, que cada any recull els millors acudits publicats a la premsa de tot el món durant els últims dotze mesos, i el Press Cartoon Europe. L’any 2009 va ser guardonat amb el Premi Internacional d’Humor Gat Perich.
Com a teòric de l’humor gràfic, ha fet diversos treballs i recerques sobre aquesta matèria. En destaquen l’exposició «Trazos. Un siglo de ilustración y buen humor en Mundo Deportivo», al Centre Cultural Caja Madrid de Barcelona, que també es va dur a altres ciutats, com Granada o París, i les mostres «Muntañola. L’art de riure, l’art de viure», amb l’Obra Social de la Caixa de Sabadell; «Tísner», a la biennal d’humor gràfic Humoràlia de Lleida; «Vinyetes fora de joc», al Saló del Còmic de Barcelona, o «Escolta, Espanya», al Col·legi de Periodistes de Barcelona. Escriu mensualment sobre gràfica satírica a la revista Sàpiens, i ha publicat diversos llibres de divulgació sobre l’humor gràfic: Bagaria. La guerra no fa riure (DuxElm, 2007), L’humor gràfic de Tísner (Pagès Editors, 2008), Canya al Borbó! Iconografía satírica de la monarquía espanyola (Llibres de l’Índex, 2009), o Si los curas y frailes supieran. Antología de caricatura anticlerical (La Tempestad, 2010).
