Mansuet Boxó i Xalabia (1777-1822), fou l’hereu d’una nissaga de ferrers de l’entorn de Montserrat. Molt probablement tingué un protagonisme durant la Guerra del Francès, com a fabricant d’armes a les rodalies de la muntanya. Posteriorment, l’any 1822, tot defensant la seva concepció tradicional de vida i de la seva gent, actuà com a capitost reialista d’un alçament contra el govern liberal, amb una partida de més de cent cinquanta homes. Practicà la guerra de guerrilles, però finalment, assetjat a la seva ferreria de Castellbell i el Vilar, fortificat i resistint amb molt pocs homes la càrrega de l’enemic, fou vençut i ajusticiat per a l’escarment de tothom.
Com a personatge llegendari, a partir de 1852 destaca un Mansuet ple d’heroïcitats. És descrit amb tot detall pels principals literats romàntics del nostre país i de Montserrat, que el vinculen sempre a la Guerra del Francès. Va ser el protagonista mític d’obres literàries de Santiago Ángel Saura, Víctor Balaguer, Manuel de Lasarte, i Manuel Angelón, entre altres. De la llegenda en destaca com, davant l’avanç dels francesos, salvà la població de Collbató amagant-la a les coves del Salnitre, o el caràcter d’heroi a les batalles del Bruc de 1808 contra l’exèrcit napoleònic.
