Els Jocs Olímpics són l'esdeveniment esportiu més
gran del nostre temps, però també són molt més que
esport. Són fraternitat, universalisme i internacionalisme,
però també política, gegantisme, comercialització,
corrupció, dopatge i discriminació. No hi ha res que sigui
bo i prou. Tampoc els Jocs Olímpics. La història, les
decisions que han anant prenent, o que no han pres, en
cada moment els dirigents olímpics, ens mostren com
els ideals del fundador de l'olimpisme modern, el baró
de Coubertin, van quedar ràpidament superats pels esdeveniments. Avui els Jocs són un èxit esportiu i
econòmic, però ja no tenen gairebé res a veure amb el que va començar el 1896 a Atenes. L'ús polític
de l'esport està indissolublement lligat amb els Jocs Olímpics i els de Pequín en són un clar exemple.
El Comitè Olímpic Internacional proclama la seva independència, però està collat per les multinacionals
que li asseguren la supervivència econòmica i en mans de les Nacions Unides, que diuen qui pot i qui
no por competir en els Jocs.
