Hi ha una opinió molt estesa que diu que la millor manera d'ajudar la gent pobra a sortir de la misèria és estimular que els rics siguin encara més rics, com si la riquesa d'uns quants pogués beneficiar a tothom. Aquesta creença entra en contradicció flagrant amb la nostra experiència diària, amb el resultat de nombroses recerques i, evidentment, amb la lògica, i tot i així és una opinió popular.
Per què aquestes opinions tenen tant de predicament i romanen inalterables davant les proves, cada cop més evidents, del contrari? En aquest llibre, Zygmunt Bauman enumera i examina els supòsits tàcits i les conviccions irreflexives en les quals es fonamenten aquestes creences, i ens mostra que totes i cadascuna d'elles són falses i enganyoses. No podrien sostenir-se ni perdurar en el temps si no fos pel paper que tenen a l'hora de donar suport a l'actual i indefensable creixement de la desigualtat social, de la bretxa entre l'elit i la resta de la societat.
