El 1992 va marcar un abans i un després en la història del país. És el començament d'una etapa dinamitzadora de la societat civil en tots els àmbits. Hi ha una eufòria general per fer coses, per engegar projectes. La Mostra Gastronòmica Empordanesa de Peralada és filla d'aquesta modernitat que vol rescatar i fixar les tradicions que s'havien arraconat en els revolucionaris anys anteriors. A partir d'aleshores, la vella cuina familiar s'obre a nous actors: no es limita a les àvies, les mares, les tietes i les mestresses, perquè a ningú ja no se li fa estrany tenir un cuiner a casa. La tradició antiga tolerava l'home com a cuiner d'arrossos i de carn a la brasa, i prou. En el llibre de la cuina de les mestresses de Peralada, hi ha un domini femení, però hi ha plats presentats per homes, però no pas cuiners professionals.
El 1992 també és el moment en què prenem consciència de la potència de nova cuina catalana, de la fornada de restaurants de ressò planetari. La influència, llunyana, d'aquestes cuines és present en alguna recepta, cosa que la fa viva i demostra que la cuina s'adapta als signes dels temps. En aquest volum sobre la cuina empordanesa a Peralada hi trobareu les 60 receptes premiades en el concurs de Peralada: trenta platillos i trenta postres. Són plats de Festa Major de tot l'any. Més enllà del receptari, aquest llibre és un breviari sobre la història de la cuina catalana a través de la història, una introducció a la cuina empordanesa i als seus productes monumentals, especialment el vi.
