Aquest llibre s'inscriu en el marc d'una historiografi a sobre l'antifranquisme
que està avui necessitada d'una nova empenta. I ho
fa ocupant-se dels principals protagonistes de l'oposició a la dictadura,
els comunistes. Cal apuntar, a més a més, el nombre limitat
d'investigacions rigoroses sobre el PSUC —i el PCE—, sobre l'organització
que pot ser considerada com el "partit de l'antifranquisme".
La continuada activitat, de la fi de la guerra civil a la transició a la democràcia, la nombrosa militància, en termes
relatius, és clar, i ateses les condicions de persecució i clandestinitat, el decisiu paper en els moviments socials que
van erosionar profundament la dictadura des de l'inici de la dècada dels anys seixanta i les propostes polítiques fi -
nalment assumides per la major part de l'antifranquisme, com la "reconciliació nacional" i el "pacte per la llibertat",
converteixen els comunistes en els actors principals en la lluita per la recuperació de la democràcia.
Aquest llibre constitueix, en definitiva, una valuosa aportació al coneixement de la història del PSUC i dels treballadors
catalans i de les seves condicions de vida en aquell "temps de silenci", de misèria i d'opressió en el qual,
tanmateix, alguns homes i dones no van voler resignar-se i van intentar —i ocasionalment van aconseguir— fer
sentir la seva veu.
