L`irradiador del port i les gavines ocupa un lloc crucial en la seva obra, ja que hi apareixen alhora formes avantguardistes i tradicionals, en una convivència que ha fet dubtar de la presència de l`avantguardisme en la poesia catalana. Joan Salvat-Papasseit, poeta de formació autodidacta i extracció proletària, és un dels representants més significatius de l`avantguarda històrica a Catalunya.La seva obra poètica la integren sis títols: Poemes en ondes hertzianes (1919), que expressa la descoberta futurista i la recerca d’una poètica personal; L’irradiador del port i les gavines (1921), continuador de l’anterior però on s’aprofundeixen les troballes del futurisme; Les conspiracions (1922), llibre que conté vuit poemes d’inspiració nacionalista; La gesta dels estels: mostra de poemes (1922), on inicià un procés de mitificació de la realitat quotidiana a través de l’elegia i l’enyor; El poema de la rosa als llavis (1923), poema unitari de tema amorós, i, finalment, Óssa Menor: fi dels poemes d’avantguarda (1925), aparegut pòstumament i on el poeta abandona el fet quotidià per endinsar-se en l’angoixa i la proximitat de la mort.
