Alfred Figueras va néixer a Sant Fruitós de Bages l’any 1898, ja de ben petit va mostrà la seva habilitat en el dibuix i la pintura, estudià a Barcelona a l’Escola de Belles Arts de la Llotja. Determinat a convertir-se en un gran pintor, es trasllada al l’epicentre del moviment artístic del moment, a París. És on coneix i admira de prop l’obra de mestres postimpressionistes com Cézanne.

Com a conseqüència de la dictadura militar de Primo de Rivera, Alfred Figueras junt amb l’escultor i amic Rafael Tona es veuen forçats a exiliar-se. La destinació: Alger, ciutat colonial francesa on foren ben rebuts com a exiliats polítics i on fundaren l’Acadèmia Arts.

D’aquest nou contacte amb aquesta terra que ell tant estima, Algèria, van néixer uns gravats evocadors de la seva experiència algeriana sota el títol  Images d’Alger i componen un àlbum de  vint aiguaforts limitat a cent cinquanta-cinc exemplars numerats i editat el 30 de juny de 1948, sota el padrinatge del Govern General d’Algèria.  En aquests gravats hi representà les seves impressions directes del país, però associades a extractes dels llibres Amynthas i Nourritures terrestres, de l’escriptor  André Gide, al qual feia just un any que li havien concedit el Premi Nobel de Literatura. Fou una tasca dura però entusiasta.

Aquests gravats van tenir una important difusió i van rebre grans elogis per part de crítics i d’importants personatges. Cartes de felicitació del mateix André Gide, del pintor Raoul Dufy,  de Jean Cocteau, també de Le Corbusier que li recorda quan anaven junts a pintar a la Casba,  Jean Cassou, Director del Museu d’Art Modern de París entre altres. Les Images d’Alger formen part d’importants col·leccions particulars i també de  diversos Museus i Biblioteques de Catalunya, França. Alger i Marroc.

En collaboration avec l'Institut français de Barcelone

Entrée libre