Asmodeu és un dels diables més poderosos, el «capità» del pecat capital de la luxúria. L’edat mitjana, dominada pel pensament religiós, estableix un vincle perdurable entre la feminitat i el mal, vincle que passa pel sexe –que, com diu sant Vicent Ferrer, «no és sinó foc d’infern». Aquest volum tracta sobre aquesta relació entre la dona i el dimoni, un estudi a mig camí entre la divulgació i l’erudició, que fa servir com a font preferentment les veus medievals. Hi trobarem diferents perspectives, contradictòries en alguns aspectes i convergents en altres: de la idealització cortès a la brutalitat dels relats populars i la misogínia teològica, passant per les interessants visions de la incipient medicina medieval.