Un home gran passa les hores a la cuina de casa seva amb un tauler d'escacs i el fantasma d'un amic, mort fa més de cinquanta anys. Tots dos estan units pels records de joventut, les il·lusions perdudes i el territori mític de Pequín, un barri de Barcelona que va ser devorat per les aigües.
Per aquesta cuina passaran els vius —les filles, la germana, el gendre, el nebot— però ningú no arribarà a penetrar en el món privat, íntim i solitari del vell, potser perquè estar viu és alguna cosa més que respirar, moure's i parlar amb els altres i perquè de vegades els vius estan més morts que els fantasmes.
