L?oci com a llenguatge de la llibertat és un treball d?investigació que té l?origen en una primera versió que fou guardonada l?any 1978 amb el Premi Ciutat de Palma d?Assaig en llengua catalana Camilo José Cela. El guardó va coincidir amb un cert desvetllament del tema de l?oci des de distintes perspectives científiques. Els estudis procedien dels Estats Units, de l?URSS i de l?Europa occidental, incloses algunes universitats espanyoles.
Sotmès a verificació i progressiu desenvolupament, l?autor n?ha enllestit la versió definitiva l?any 2011.
En la seva obra, l?autor segueix el fil conductor de la història de l?entreteniment humà, que neix del subconscient, mou desigs i passa per l?activitat lúdica per a assolir el plaer. Dividida en dues parts, en la primera, «L?home que juga», Duran incideix en l?expressió integral de l?home per mitjà de l?oci, és a dir, l?oci considerat com a invent necessari de l?individu i, alhora, com a exigència i resposta de l?espècie a les necessitats psíquiques i físiques que vol satisfer. En la segona part, «Conductes del lleure», l?assagista es dedica a reflexionar sobre les conductes del lleure. Abraça des de la benvinguda de l?infant nounat fins a les reflexions sobre el futur de l?oci passant per l?ús que se?n fa en la vida adulta.
Aquesta ambiciosa obra d?investigació es completa amb un epíleg, un lèxic abreujat de l?oci i el lleure, un índex toponímic i un índex d?autors. L?epíleg és tot un testament del pensament de Damià Duran com a humanista i antropòleg en què, humilment, dóna el protagonisme creatiu als congèneres que feren possible que l?oci esdevingués un projecte de llibertat.