Temps abans de morir, Ramon d'Abadal i de Vinyals (1888-1970) va deixar en mans del doctor Josep M. Font i Rius, un grapat de papers i documents. Eren materials en brut i textos ja redactats sobre qüestions diverses: Guifré el Pilós, els Usatges de Barcelona, i un conjunt de textos caràcter historiogràfic, entre els quals destacaven Les lliçons de la història, acompanyat de notes diverses i la carta de Santiago Sobrequés a Ramon d'Abadal, en la qual recomanava la publicació de Les lliçons... i l'equiparava a Notícia de Catalunya, de Jaume Vicens. El doctor Font i Rius va conservar aquests papers i en va fer lliurament a l'Institut d'Estudis Catalans.
La publicació d'aquest conjunt de textos, alguns d'inèdits i d'altres ja coneguts per edicions anteriors, sota el títol general Les lliçons de la història, mostra la vitalitat i l'actualitat d'un historiador que va desxifrar el trencacolls dels orígens nacionals del país, però també va reflexionar sobre el món contemporani i tot allò que podem aprendre de «les lliçons de la història».
