La guia historicoartística del monestir de Poblet, publicada per primer cop l'any 1848 pel qui fou insigne arxiver municipal de Reus, Andreu de Bofarull i Brocà, fou, de fet, la primera guia monogràfica de Catalunya d'un monument històric. Així, aquest volum, bon exemple de la nova historiografia romàntica catalana, que encara s'escrivia en castellà, però que tenia ja una intencionalitat patriòtica de recuperar les essències nacionals catalanes —pouant sobretot en l'època i l'esplendor medieval—, tingué molt èxit, ja que al llarg del segle XIX se'n feren fins a cinc edicions i fou, de fet, l'única publicació pràctica per conèixer Poblet: la seva història, l'esplendor medieval, els reis i nobles enterrats al monestir i la deplorable destrucció d'aquest gran cenobi tarragoní i català, de la qual tant es queixa el seu autor, que conegué alguns monjos de Poblet exclausurats amb la desamortització del 1835. Reeditar, doncs, aquesta primera guia de Poblet —avui dia introbable— és, alhora, recuperar una peça notable de la història i l'art pobletà, i fer un homenatge als historiadors tarragonings que, amb la seva ploma, es lamentaven del pèssim estat cenobi amb els espolis del seu abandó.
