El 1939 marca un dels punts d’inflexió més tràgics en la prou turmentada Història contemporània de Catalunya. Fortíssima repressió i misèria a l’interior i un multitudinari exili, en esfereïdor percentatge socialment qualificat, al seu torn saccejat per al Guerra Mundial que seguí a la dessagnant Guerra Civil espanyola que hi havia involucrat violentament Catalunya. Sorprenentment, però, la Nació Catalana –la seva gent- va saber trobar, a la diàspora, plasmacions col·lectives de considerable gruix nacional.
