La nit de cap d'any que coincidí amb el canvi de mil·lenni, l'autor d'aquest llibre va anar fins al Cap de Creus a veure com naixia, de la mar Mediterrània, el primer sol del segle xxi. Observar el recorregut de l'astre li féu venir la idea de seguir un camí des del Pirineu més oriental fins al congost d'Ovarra, a la Franja, sempre amb el sol al davant; un camí que el portés a conèixer els temples, petits o grans, que es poden trobar des del Cap de Creus, allà on neix el sol, fins a la Franja, on es pon.
Aquest llibre és el quadern de viatge de l'autor que, en bicicleta o a peu, s'endinsa en pobles i fa coneixença de persones, històries i llegendes, temples i ermites de muntanya…
Visitar i conèixer aquests indrets representa fer un homenatge —diu l'autor— a aquells homes i dones «que han sigut l'arrel del nostre país i volen donar fe del seu basament quedant-se entre les pedres de les seves cases que —com ells— s'esmicolen a poc a poc», i un reconeixement a aquells que «tornen a la terra que els ha vist néixer, sia per a tota la vida, sia per als caps de setmana —aquest nou element de la vida d'allà baix, inventat probablement perquè Catalunya no es quedi sense pobles de muntanya, i les seves ermites, sense pregàries.»
