La societat del caos funciona sobre el conreu hipòcrita del terror: gestiona i atia el desordre, la por, el temor religiós, el pànic social, l'odi racial per tal d'exercir millor el seu control liberticida. El cinisme de la seva pràctica ens desvetlla el seu projecte ideològic: el d'un poder senyorial i sense fissures. En aquest sentit, la societat del caos desconeix els neguits de la moral burgesa que reivindicava uns valors en nom del valor. La societat del caos no té valors: es limita a escenificar-los.
Des d'una perspectiva novedosa i arrauxada -però no pas exempta de rigorosa lucidesa- l'autor duu a terme una crítica provocadora de les mancances i de les contradiccions de la nostra societat global i globalitzada. Tot posicionant-se del costat dels altermundialistes, tant les seves crítiques com les seves propostes de canvi suposen un canvi radical de paradigma analític i pràctic que sens dubte no deixaran indiferent el lector?
Jordi Vidal
Nascut el 1950, és fill i nét d'anarcosindicalistes. Els seus primers passos els dóna l'any 1965 al si del grup (artístic i revolucionari) Golem. A partir de 1970 participa a les activitats antimilitaristes del Comitè de Suport als Insubmisos i a la lluita antifranquista. No ha estat mai trotskista ni maoista, i no se'n penedeix. Sempre s'ha mantingut escrupolosament al marge de qualsevol sectarisme partidari i sempre ha preferit crear ?amb els seus còmplices- les seves pròpies estructures dissipatives. En el context d'una pràctica de no-identificació s'ha definit simultàniament com a llibertari, surrealista, situacionista i nexialista.
Entre d'altres obres ha publicat: Opéra Chymica (Éditions Dérive 17, 1981), Résistance au chaos (Éditions Allia, 2005) i Traité du Combat moderne: films et fictions de Stanley Kubrick (Éditions Allia, 2002)