Durant els segles XII i XIV la Corona d’Aragó va ser una unitat política que va dur a terme una ràpida expansió territorial lligada a una forma original de govern representatiu. En aquesta època, una sèrie de monarques de la casa de Barcelona, des de Jaume I fins a Martí l’Humà, aconseguiren mantenir l’autoritat reial i governar els seus regnes de manera efectiva. La seua retòrica persuasiva, i la dels seus consellers, s’ha preservat en la rica documentació conservada a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Suzanne F. Cawsey hi examina la tradició de l’eloqüència reial, i posa en relleu alhora la naturalesa del discurs polític i de les estratègies de persuasió en l’àmbit catalanoaragonès i explora les idees bàsiques compartides pels monarques i per les classes polítiques dels seus regnes.