Els primers esquiadors catalans van ser autodidactes. Van
aprendre a base de patacades i sense que ningú els ensenyés.
Cronistes de l'època asseguren que el primer dia
d'esquí als Rasos de Peguera va ser una jornada plena de
caigudes i decepcions. Cent anys després, l'esport blanc s'han convertit en un
dels principals motors econòmics de les comarques dels Pirineus.
Desembre del 1908: un reduït grup de la burgesia barcelonina, socis del CEC, comencen a esquiar amb
més pena que glòria. A poc a poc aniran superant tots els entrebancs propis de l'època i de la inexperiència;
de seguida arribaran les primeres competicions a Ribes, les anades col·lectives a la Molina, l'obertura
del xalet-refugi i el primer teleesquí de Font Canaleta. L'ensenyament als aranesos, la construcció del cremallera
de Núria, les primeres escoles, la Guerra Civil espanyola, els primers campions, la nevada del 1962
a Barcelona, els olímpics catalans, els primers surfistes de neu…
