La monografia lingüística de Vallcebre (1907) és l'estudi dialectal amb el qual mossèn Marià Grandia (Vallcebre, 1865-Madrid, 1929) es doctorà. La importància d'aquest treball desconegut fins ara, sobre el parlar del seu poble, radica en la seva originalitat i en el fet de ser una aportació a l'estudi de la variació lingüística de caràcter geogràfic.
Les propostes gramaticals de Grandia s'allunyaren de les de Pompeu Fabra en el moment de codificació de la llengua catalana a començament del segle XX. la seva obra abraça, entre altres treballs, més de setze gramàtiques (catalanes, llatines, gregues) i un diccionari hebreu-català.
Els editors de l'obra, el bibliòfil Ramon Felipó, que va descobrir la monografia, explica la desconeguda vida del gramàtic, i la professora de la Universitat de Barcelona, Maria Pilar Perea, en fa l'estudi lingüístic.