Parla, memòria és, en paraules del mateix Nabokov, «una autobiografia reviscuda» i un magnífic llibre d'anècdotes. Nabokov hi descriu minuciosament les seves primeres sensacions infantils. El jove Vladimir és fill d'una família russa noble i benestant –la carrossa amb què fugia Lluís XVI la nit de Varennes era d'una rebesàvia seva. El seu pare, un home culte i liberal, va ser assassinat en una reunió política a Alemanya. Nabokov es recrea sobretot a l'hora de parlar de la seva passió per l'entomologia, de la vida a Sant Petersburg, de les institutrius estrangeres, de la llanterna màgica o dels colors que, segons ell, tenen les lletres. Parla, memòria també recull els anys d'exili: els tres anys que va passar a Cambridge, la vida dels exiliats russos i la vida a Alemanya en temps de Hitler.