El crim de mossèn Amaro vol ser, en primer lloc, un document de la seva terra i del seu temps. El seu centre és la vida de província i la manera com poden influenciar sobre uns personatges no específicament perversos una educació incompleta i dubtosa, el pes de la falsa devoció i la beateria ignorant, així com el ridícul d’una religiositat deturpada o la degradació moral. Benèvol tanmateix, i ple de compassió, l’autor ens vol mostrar fins a quin punt Amaro—un capellà sense vocació, concupiscent i ambiciós—i Amélia—una dona d’objectius obscurs, mesclats amb les seves devocions sentimentals o supersticioses—són víctimes més que botxins.
