1832, a la ciutat d'Alger, tot just acabada de conquerir pels francesos, Delacroix passa unes hores a l'interior d'un harem. En treu una obra d'art, Dones d'Alger, que queda per sempre com "una mirada prohibida". 1955, al començament de la guerra d'Algèria, Picasso reinventa Dones d'Alger, despulla les dones de Delacroix, allibera l'espai i les converteix en les heroïnes de la batalla d'Alger que el món sencer admirarà. 1980, Assia Djebar torna a mirar les dones d'Alger i hi troba la seva diversitat històrica i social, en descriu la lluita en els anys posteriors al colonialisme. En fa un text de resistència. Amb un llenguatge especial, fruit de la tradició oral, Assia Djebar construeix una ficció que viola tabús, s'endinsa en mons prohibits i descriu la dona a partir de la memòria i del cos.
