Una tarda, en una elegant pastisseria de Budapest, una dona explica a una altra dona com un dia, havent trobat a la cartera del seu marit una cinta lila, es va adonar que a la vida d’ell hi havia —i potser hi ha encara— una passió secreta i ardent i com, d’ençà d’aleshores, prova debades de reconquerir-lo. Un vespre, en una cafeteria de la mateixa ciutat, l’home que va ser-ne el marit explica a un altre home com va esperar durant una pila d’anys una dona que era la seva raó de viure i com, havent-se divorciat de la primera esposa, s’hi va casar i a continuació la va perdre per sempre. A trenc d’alba, en una pensió de Roma, aquesta darrera dona explica al seu amant com ella, minyona de comarques, va aconseguir casar-se amb un home ric i com a la passió amorosa es pot trobar ràbia, ressentiment i clams de venjança. Publicada per primera vegada el 1941 i ampliada el 1949 per a l’edició alemanya, amb La dona justa —una profunda reflexió sobre l’amor, les passions i el sentit últim de la vida—, Sándor Márai estira el fil d’un triangle amorós des de la veu dels seus protagonistes.Sándor Márai va néixer l’any 1900 a Kassa, una petita ciutat hongaresa que avui pertany a Eslovàquia. Va dur una vida d’escriptor d’èxit a Budapest i amb la seva ploma intel•ligent va mirar de lluitar contra les dictadures feixista i leninista. L’any 1948 es va haver d’exiliar a Suïssa i a Itàlia. Finalment va emigrar als Estats Units, on va continuar publicant la seva obra, que estava prohibida al seu país, Hongria. Entre les novel•les publicades en català, cal destacar: L’última trobada, La història d’Eszter, Divorci a Buda i L’amant de Bolzano. Sándor Márai es va suïcidar l’any 1989 a Califòrnia, pocs mesos abans de la caiguda del mur. L’any 1990 va rebre, a títol pòstum, el prestigiós premi Kossuth de les lletres hongareses.