El febrer de 1839, Joaquim Rubió i Ors va publicar al Diario de Barcelona un poema titulat “Lo gaiter del Llobregat”. Va ser la primera d’un seguit de composicions que anarien apareixent al diari entre aquell any i el següent, i que l’autor va aplegar el 1841, amb algun poema més, en el volum Lo Gaiter del Llobregat. El pròleg que Rubió i Ors va anteposar al volum és un text fundacional de la Renaixença, en tant que veritable manifest a favor de l’ús de la llengua catalana, amb el fi d’aconseguir que Catalunya tornés a tenir “una literatura pròpia i a part de la castellana”. I encara és més decisiu el fet que, amb els vint-i-set poemes del llibre, Rubió i Ors va ser capaç de reeixir la seva provatura artística i establir, així, els models temàtics, mètrics i lingüístics que havien de caracteritzar el corrent central de la poesia catalana del segle xix. En vida de l’autor, Lo Gaiter del Llobregat va veure dues edicions més: una el 1958, amb el doble de poemes i molts retocs en els textos antics, i una altra el 1888, políglota i encara amb més poemes i retocs; de cap de les tres versions del llibre no n’hi havia hagut, fins al present, cap reedició que permetés als lectors d’avui de conèixer amb una mica d’amplitud un poeta fundacional de la tradició moderna catalana. És per això que, de la mà d’Albert Mestres, que ha tingut cura de l’edició, oferim ara íntegrament el contingut de la primera edició de Lo Gaiter del Llobregat (1841), amb l’afegitó de Roudor de Llobregat (1842), un llarg poema èpic en octaves sobre l’episodi grec dels almogàvers.
