A I pelava la taronja amb les dents, Albert Roig ens convida a acompanyar-lo en les seves lectures d`una colla d`escriptors, molts dels quals són, com ell, poetes. El lector d’aquestes pàgines, doncs, s’hi trobarà, entre altres, amb Joan Vinyoli, J.B. Yeats, Carles Riba, Augusto Monterroso, Sylvia Plath, Rubem Fonseca, Sebastià Juan Arbó o Andreu Vidal; però no tindrà en cap moment la sensació de veure’s reclòs en el terreny de la pràctica acadèmica o de l’anàlisi crítica a l’ús. Com exposa Xavier Lloveras a l’epíleg que tanca el volum, «Albert Roig no estudia les modificacions d’estil entre el romàntic Yeats jove i el modern Yeats vell, sinó que li interessa la peculiar relació amb la vellesa i el sexe de Yeats, i li interessa el desig masegat de Carles Riba, un dels poetes més vitalment intensos a pesar de la fredor clàssica o pura que sempre se li atribueix, i li interessa la mirada de reüll de Rubem Fonseca, i la relació d’amor i odi amb el Delta i el seu dialecte de Sebastià Juan Arbó, i les agonies poètiques i no poètiques d’Andreu Vidal, i... Tots plegats dibuixen els límits de la vida i l’obra d’Albert Roig, gairebé indestriables: el desig, el sexe, Tortosa i el Delta, el fer-se gran a pesar de l’adolescència estirada com un xiclet, el Brasil i Grècia, la poesia, la mort...». És per això que a I pelava la taronja amb les dents, una vegada més, Albert Roig ens redescobreix la literatura, és a dir la lectura, com una forma natural de viure.Albert Roig (Tortosa 1959) en un recull de cinquanta poemes, Córrer la taronja, 1979-2001 (Ed. 62/Empúries), ha enllestit vint anys de dedicació a la poesia. L’estiu de les paparres o la societat secreta dels poetes i El gos del poeta(Editorial Empúries) apleguen els articles (i libels) anteriors a la dècada dels noranta, apareguts a Diari de Barcelona, Avui i a les revistes Lletra de Canvi i T(D), que codirigia amb el pintor L. Escoda. L’any 1999 publica l’assaig Creació del poema (Edicions Proa). Ha editat i prologat L’artista de paraula i L’escriptor de poesia i altres antologies de poesia catalana i ha traduït amb Patrícia Manresa Ni-Riordáin, els principals poemes de maduresa de W.B. Yeats (L’espasa i la torre, que editarà aviat Ed. 62/Empúries) i els del poeta brasiler Manoel de Barros (Riba del dessemblat, també en premsa). Ha estrenat els espectacles Salvatge cor, E descascava a laranja com os dentes i Lleons al jardí (Espill d’Abu Bakr) amb els coreògrafs Àngels Margarit i Alexis Eupierre, la cantant Taize i els músics Marc Egea i Krishoo Monthieux i l’actriu Sílvia Bel. A I pelava la taronja amb les dents Roig retrata els poetes de l’amor i els seus rius i les seves illes i la seva mort.
