Auschwitz, Buchenwald, Dachau, Treblinka, Mauthausen…Camps d’extermini, fortaleses sinistres de sofriment i mort que van ser alliberades fa seixanta anys. I seixanta anys després del final d’aquesta barbàrie nazi, encara és absolutament necessari conèixer, pensar i no oblidar. Així, Rosa Toran segueix el fil històric que va dur a l’acceptació irreflexiva d’una funesta ideologia i una pràctica criminal (persecucions polítiques, eliminacions civils, camps de concentració i extermini, matances massives i genocides) i se centra especialment en la tragèdia dels republicans del nostre país que van lluitar contra el nazisme en terres franceses. En aquest llibre prenen vida les veus de les víctimes (lluitadors o éssers indefensos), però també les dels botxins, a fi de comprendre la seva naturalesa i alertar-nos sobre la fragilitat de les conductes humanes. Una obra que suma el rigor històric i la potència narrativa dels millors testimoniatges escrits sobre els camps nazis; i que pretén, sobretot, salvaguardar la dignitat i la memòria històrica de les víctimes, i ser també una pedra de toc i una eina preventiva davant les flagrants vulneracions dels drets humans en ple segle XXI. «Necessitem aprendre que el genocidi nazi no és un fenomen estrany i llunyà, sinó l’exemple d’una amenaça que no hem aconseguit garantir que no tornarà a passar. Per això és necessari seguir llegint i informant-nos i, sobretot, reflexionar molt més i actuar en conseqüència». Del pròleg de Josep Fontana
