Sempre vaig confiar en què l'Anna Tarambana seria un èxit -afirma Lauren Child- perquè realment m'ho vaig passar molt bé escrivint-lo."
Lauren descriu el seu llibre com "una ensaladilla de la vida familiar", on l'Anna Tarambana és una col·legiala espavilada, la família pintoresca de la qual és definitivament més semblant als Simpson que als Ingalls. Hi trobem una simpàtica fricció (és a dir, una lluita sense compassió) entre l'Anna i el seu germanet. En canvi, l'Anna idolatra la seva germana gran i ignora el seu pensarós germà gran que es floreix a la seva habitació. També retrata la mare estressada, que s'estintola a la banyera envoltada d'espelmetes perfumades i que pot dir "em teniu farta tots plegats" en danès, i el pare, que s'acomoda a l'oficina i escolta Frank Sinatra. Oblidem les ensopides i dèbils neurosis de l'Ally McBeal... L'Anna Tarambana és la propera i merescuda heroïna d'aquest segle.
