En el conte d' E. F. Benson trobem el terror en el metro de Londres; en el de Richard Middleton, a l'autopista de Brighton; en el noruec Jonas Lie, en una salvatge tempesta marina; i en el de Rosemary Timperley, enmig de roses blanques i la claror del sol. El fantasma de L. P. Hartley es comunica per mitjà de postals sinistres; el de Mary Treadgold, per telèfon; i el de Robert Aickman, amb un maremàgnum de campanes d'esglèsia... mentre que l'espectre de Sheridan Le Fanu no pot parar de picar a la finestra, ja que no és més que una mà fantasma.
