Acabada la Segona Gerra Mundial, Aurora Bertrana s’allista en una missió humanitària enviada a aixecar el poble francès d’Étobon, on l’ocupació nazi ha estat especialment ferotge: tots els homes són al cementiri, afusellats per la Gestapo una tarda de l’any 1944. Durant uns mesos, Aurora conviu amb dones estenallades pel record dels seus morts. A través de les converses, la presència tenaç dels afusellats se li va imposant: “Vaig comprendre que no m’alliberaria dels seus fantasmes fins a haver-ne donat testimoni en un llibre.” Entre dos silencis és aquest alliberament en forma de novel·la.
