Sir Arthur Conan Doyle (1859-1930) té a la seva galeria de personatges, a' més de l'insuperable Sherlock Holmes, l'excèntric professor Challenger, de qui, tal com li havia passat amb el famós detectiu de Baker Street, pressionat per editors i lectores, no va poder evitar d'allargar-ne les aventures. En aquestes que es presenten aquí, el singular professor Challenger reuneix una vegada més unes característiques semblants a les del seu il·lustre predecessor: mal humor crònic, «justificat> menyspreu envers els periodistes ?cosa que, paradoxalment, no impedeix que sigui precisament un periodista, Ted Malone, el cronista de les seves estrafolàries aventures?, divertit racisme, vocació redemptora del gènere humà i megalomania carismàtica. Amb tot, i a pesar d'ell mateix, el professor Challenger esdevé, als ulls del lector, un personatge entranyable, potser per l'obstinat distanciament de la vida real tan car al tarannà britànic, assimilat al mode de ser victorià. En aquestes Aventures del professor Challenger, tornem a trobar-nos amb dos vells amics: l'escèptic i antagònic professor Summerlee i l'aristocràtic aventurer Lord John Roxton, que ajudarà el protagonista ?igual que en El món perdut? a aclarir els misteris ?uns udols que provenen del fons més profund de la Terra? i els perills ?una intoxicació general de Londres i una màquina desintegradora? que amenacen la societat.
