De la vida d’un inútil és una bella paròdia de la clàssica novel·la de formació i, a la vegada, amb els seus incessants embolics, de les novel·les sentimentals de l’època. Representa, amb la màxima puresa, l’esperit i l’ideal romàntic de fondre en una unitat l’art i l’existència. Als principis il·lustrats de la raó i l’utilitarisme, el nostre “inútil” hi contraposa l’espontaneïtat i la fantasia romàntiques que pertot arreu on passa alegra la vida i l’ànima de la gent. Publicada a Berlín l’any 1826, és la novel·la breu més representativa i difosa de Joseph von Eichendorff (castell de Lubowitz, 1788-Neisse 1857), i una de les creacions més belles i perdurables del romanticisme alemany. Eichendorff que, juntament amb Goethe, és el poeta alemany més musicat, es va inspirar en la poesia popular i en la bellesa i el misteri de la natura, cosa que fa que en llegir-lo ens trobem sempre en un territori incert entre somni i realitat dominat per l’encanteri.
