Salé, poble prop de Rabat, mitjan anys vuitanta. Un adolescent pobre corre fins a perdre l’alè. Corre cap al seu somni: esdevenir director de cinema; corre cap a la seva actriu egípcia: Souad Hosni; i ho fa lluny del seu barri, que estima i alhora detesta, que pretén instal·lar-lo en una identitat clixé, en una vergonya per a tota la vida, la d’un noi efeminat. Un futur embogit. O sigui que corre... És la seva única força, l’única manera que té d’afrontar la violència del seu Marroc. Desviar la mirada. En la seva cursa ensopega amb una colla de joves que intenten violar-lo. El salva la veu del muetzí que crida a la pregària. Uns instants després, s’aferra a un pal d’electricitat i troba la mort. La novel·la Una malenconia àrab ens deixa veure i sentir el cos posseït i poètic d’un jove marroquí que cau quatre vegades. A Salé. A Marràqueix. A París. Al Caire. Mort. Ressuscita. Amb les seves pròpies imatges construeix el seu destí pas a pas: la seva vocació de creador, el seu amor pels homes, el misteri dels seus orígens. Alhora que descriu el desenvolupament d’un “jo” en ple combat, Abdellah Taïa ens convida també a mirar d’una altra manera la cultura d’un món àrab, que, com ell, cau i reneix.
