És un fet insòlit, difícilment repetible, que un escriptor valencià puga exercir una participació tan decisiva en la configuració del circuit literari català. L’objectiu d’aquesta obra és justament l’anàlisi del paper exercit per Joan Fuster en el procés de reconstrucció del circuit literari català durant els llargs anys de la postguerra franquista. El llibre respon, en concret, a un propòsit triple: l’estudi de l’esforç fusterià per a transformar aquella infraestructura de mínims i molt «regionalitzada» (Catalunya, País Valencià, Illes) en una altra de més compacta i fluida, concebuda des de la perspectiva global de tot el domini catalanoparlant; l’anàlisi de la seua proposta de llengua de comunicació interregional literària i estàndard, i el seguiment de la seua contribució a la sistematització de la història literària catalana contemporània.
