Pere Gimferrer (Barcelona 1945), un dels poetes més personals i exigents de la literatura catalana actual, ha recollit la seva producció dels anys setanta a Mirall, espai, aparicions (1981), i posteriorment ha publicat El vendaval (1988) i La llum (1991). Autor d'una vasta cultura i d'una fina sensibilitat, el seu interès pels artistes que més li interessen ha quedat reflectit en diversos assaigs: La poesia de J.V Foix (1974), Lecturas de Octavio Paz (1980), Antoni Tàpies i l'esperit català (1974), Les arrels de Miró (1993). Pel que fa a la prosa, a la qual s'ha dedicat preferentment en la dècada dels vuitanta, cal esmentar Dietari (1979-1980), Segon Dietari (1980-1982) i la novel·la Fortuny (1983).En presentar el primer Dierari al lector, Josep M. Castellet ja va destacar que es tracta << d'un dels llibres més singulars, més considerables i, en certa manera més importants de la literatura catalana actual >>. I, de fet, el llibre va guanyar els premis Generalitat de Catalunya i Ciutat de Barcelona, entre d'altres.
