Alguns diuen que el filòsof és aquell capaç de dir que tothom sap paraules que ningú entén. No vam néixer ahir, lluny del mite que associa els grans pensaments a les grans paraules, planteja la filosofia com allò que sempre hauria de ser: una interpel·lació personal i directa a les nostres inquietuds més pregones. "No fugis de la filosofia! Té alguna cosa, i de ben important, a dir-te". Aquest sembla ser el missatge. Amb un llenguatge entenedor, però mai banal, l'autor ens posa en contacte amb la dilatada tradició que, des de Parmènides fins a Popper o Habermas, ha gestat el difós horitzó intel·lectual en què avui som immersos. En el vertigen present que alguns anomenen postmodernitat, ja és hora potser d'assumir les arrels i de reconèixer els deutes contrets. Una pedra no li deu res a ningú, nosaltres sí. No siguem ingenus: no vam néixer ahir.