La nit de la basarda ens lliura un univers que clama l'inevitable mal de viure. En efecte, els éssers -sobretot el protagonista- s'aürten contra les penyes del patiment i de la solitud. A causa dels records i dels fantasmes, La nit de la basarda bascula contínuament entre el passat i el futur sense bandejar mai el present. I també oscil·la entre dos nuclis geogràfics molt diferents i que són símbols indiscutibles: el poble de la infantesa, regne del caciquisme, l'opressió religiosa i la hipocresia; i la capital, gran ciutat inhòspita. I, precisament, aquesta ciutat inhòspita, i alhora captivadora, és la que acull angoixat i perdut en el cor de la seva nit.
