Ferran Canyameres, el gran enamorat i el gran panegirista de les contrades vallesanes, ha mitificat el Vallès de la mateixa manera que Josep Pla ho ha fet amb l'Empordà. Els dos escriptors han encimbellat llur comarca nadiua i l'han reflectida en gran part de llur obra. No hi ha com l'autor del recull poètic Com el Vallès no hi ha res i de la monografia El Vallès, vigor i bellesa que l'any 1960 va guanyar el premi P. Maspons i Camarasa, per a descriure, fer-nos conèixer pam a pam i fer-nos sensibles al paisatge i a la força del Vallès. Més enllà del rancor, que és una història real recollida per Ferran Canyameres i plasmada allà pels anys trenta, retrata meravellosament el paisatge que s'estén des de Sant Llorenç Savall fins a Sant Feliu de Codines i Caldes de Montbui, passant per Sant Sebastià de Montmajor i Gallifa; els personatges aferrats a llur destí que la tragèdia fa més grandiosos; els costums de la nostra pagesia tan arrelada a aquesta terra. La contrada on succeeix el drama de Més enllà del rancor continua dempeus, si més no, la lectura d'aquest relat ens portarà un regust de cosa perduda, un sentiment d'enyorança per uns temps que ja no tornaran.
