Alguns personatges d’El rei de la casa (la primera novel·la de Gabriel Galmés) tenen avui trenta-cinc anys. Titus Palmer torna de Brussel·les, i Annabel Artigas, que havia estat el seu amor secret de joventut, s’ha casat amb Xim Valls. L’estupefacció d’un advocat que «no havia tingut mai la sensació de fer el que se suposa que fan les persones adultes», la fatxenderia de qui es creu un guanyador amb poders de seducció ilimitats i una Cati esbojarrada perfilen—conjuntament amb personatges del tot nous—un paisatge en què la dificultat per madurar s’alia amb el desconcert que provoquen la desaparició d’uns punts de referència i la incapacitat per crear-ne de nous amb prou poder de convicció. Gabriel Galmés ens mostra en aquesta novel·la, qui sap si amb una punta d’amargor, com el descobriment agredolç de la sensatesa s’obté lluny de la grandiloqüència i els grans propòsits.
