Mecanoscrit del segon origen és una novel.la de ciència-ficció que narra la segona fundació de la humanitat a partir d’una invasió extraplanetària que ho destrueix tot. Només se’n salven casualment en Dídac, un noi negre de sis o set anys, i l’Alba, la veritable protagonista, de tretze. La novel.la es divideix en cinc parts, «Quadern de la destrucció i de la salvació», «Quadern de la por i de l’estrany», «Quadern de la sortida i de la conservació», «Quadern del viatge i de l’amor» i «Quadern de la vida i de la mort», que ens conten, amb títols prou explícits, les aventures de dos nens, únics supervivents d’una raça. Manuel de Pedrolo (l’Aranyó, Segarra, 1918 - Barcelona, 1990) comença els estudis de batxillerat a Tàrrega, i els acaba a Barcelona, on s’havia traslladat el 1935. Inicià estudis de medicina que no prosseguí. Militant de la CNT, participà en la Guerra Civil i acabà en un camp de concentració. Després de fer diversos oficis es trasllada a viure a Barcelona l’any 1946, on comença a escriure amb regularitat. Es guanya la vida treballant en una oficina d’informació i fent feines editorials: assessor literari, corrector i traductor. Conreà l’assaig, la poesia, el teatre i la novel.la, gènere en què va destacar i que l’ha convertit en una de les figures més prolífiques de la literatura catalana. Va escriure novel.les policíaques, com Joc brut(1965) i Mossegar-se la cua (1968), i també va conrear la ciència-ficció amb Mecanoscrit del segon origen (1974) i Trajecte final (1975). L’any 1975 li fou concedit el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
