La Natàlia, la protagonista, retorna a la Barcelona dels anys setanta, després de dotze d’haver viscut a França i a Anglaterra. Des de l’inici fins al final de la història només transcorre una setmana, durant la qual Natàlia retroba el passat i el present de la seva família: uns personatges que busquen desesperadament el sentit de les seves vides. El temps de les cireres és una crònica de l’època franquista que reflecteix la crisi de valors provocada per la repressió i la manca d’un pensament polític i ideològic. Un magnífic fresc, un llenguatge ric i àgil i la creació de tot un microcosmos configuren aquesta novel·la que conté un bell cant a l’esperança.MONTSERRAT ROIG (Barcelona 1946 - 1991), una de les veus més brillants de la literatura catalana contemporània, va cultivar diversos gèneres de la prosa: la narració, amb Molta roba i poc sabó... (1971) i El cant de la joventut (1989); la novel·la, amb Ramona adéu (1972), L’hora violeta (1980), L’òpera quotidiana (1982) i La veu melodiosa (1987); el periodisme d’investigació, amb Els catalans als camps nazis (1977) i L’agulla daurada (1986); l’assaig, amb Digues que m’estimes encara que sigui mentida (1991), i les cròniques escrites per a l’Avui reunides a Un pensament de sal, un pessic de pebre (1992).
