“Els catalans vivim amb passió tot el que es relaciona amb la nostra llengua. Amb més o menys interès seguim l’actualitat d’una de les bases del que considerem la nostra identitat. Assistim a controvèrsies diverses, des de les que es dediquen a discutir pel model de llengua, a les que s’ocupen d’avisar-nos que, amb un model o amb un altre, el català se’n va sense remei. Aquest llibre fa un repàs de l’estat de la qüestió. Analitza les raons per les quals una llengua minoritària com la nostra, al contrari d’altres de semblants, no s’ha mort i ha arribat al segle XXI amb prou vitalitat. Al mateix temps, es pregunta quines són les causes que, tanmateix, poden dur-la a desaparèixer. Amb l’adveniment de l’autonomia, els diversos governs catalans van haver d’aprendre a dissenyar una política de normalització lingüística. Els resultats són contradictoris. Al costat d’accions valentes, agosarades i reeixides (immersió lingüística a l’ensenyament primari, establiment de TV3) en trobem d’altres més qüestionables, sobretot la poca voluntat per dignificar els parlants de català i per implicar l’Estat central en l’assentament definitiu de la visió plurinacional i plurilingüística d’Espanya. El nou govern català, a la vista de l’experiència dels governs precedents, té l’obligació d’intentar-ho”.
