El Llibre dels àngels de Francesc Eiximenis, escrit el 1392, és una de les obres més llegides, copiades i traduïdes de la literatura catalana. Escrit com a llibre devocional per a difondre el culte dels àngels, en les seves pàgines s’amaguen també exemples suggestius, fórmules màgiques, rituals d’exorcisme, qüestions de crítica política i una minuciosa descripció de la naturalesa dels àngels i dels dimonis i de la seva relació amb els homes. El Quart Tractat, Àngels e demonis, que avui presentem en edició de Sadurní Martí, analitza els àngels vencedors i els àngels caiguts, la naturalesa del mal, les temptacions del diable i els mecanismes i estratègies per poder-les superar.
Sadurní Martí, professor de literatura medieval i crítica textual de la Universitat de Girona, coordina l’edició crítica del Llibre dels àngels dins del projecte de les «Obres de Francesc Eiximenis». La present edició ofereix per primera vegada al públic modern el Quart Tractat d’aquest llibre, a partir d’un estudi detallat de la seva tradició manuscrita i impresa. Acompanyen l’edició un glossari i un apartat de comentaris que pretenen guiar el lector poc avesat a la llengua medieval i alhora contextualitzar-ne, amb rigor filològic, cadascun dels capítols.
Francesc Eiximenis (c. 1330-1409) és un dels escriptors més notables de la literatura europea medieval. Nascut a Girona, on va professar en l’orde franciscà, va estudiar a diverses universitats europees, abans d’exercir com a docent a Lleida i Barcelona. El 1384 es va traslladar a València, on va viure fins pocs anys abans de la seva mort, quan el papa Benet XIII el va nomenar bisbe d’Elna i patriarca de Jerusalem. El seu corpus és un dels filons més impressionants i inexplorats de la història de la llengua catalana i la seva vasta obra enciclopèdica és una referència obligada per als estudiosos de la cultura, l’economia, la història i la vida quotidana a la Corona d’Aragó de la tardor de l’Edat mitjana.
