Si és la normalitat, la mediocritat, la renúncia als somnis, l’acceptació d’imposicions i compromisos tot allò de què els protagonistes d’Arto Paasilina fugen, Gunnar Huttunen és l’encarnació extrema d’aquesta fuga, la lluita d’un home per la seva llibertat. Després d’un viatge sense rumb pels boscos del nord de Lapònia, Gunnar Huttunen, un home lliure i solitari, arriba a un petit poble al cor de Finlàndia on compra un vell molí abandonat. Gunnar és un home exemplar, irreprotxable i molt treballador, i malgrat que els habitants del poble són una mica tancats, aviat es guanya el seu respecte. Amb el temps, però, a aquell individu tan estrany, capaç de deixar bocabadats els joves del poble amb les seves imitacions i els seus números de circ, se li descobreix un defecte més aviat molest: en moments de tristesa, sobretot a les nits, Gunnar udola. Són aquestes molestes nits d’insomni les que fan que les autoritats el prenguin per boig i vulguin ingressar-lo en un psiquiàtric. Però el moliner udolaire comptarà amb l’ajuda d’alguns veïns per intentar fugir al bosc.
