«era joveníssima. I en veure-la entrar a la pista del peepshow em va semblar que veia un ésser irreal: gairebé nua, desplegant aquell llençol de setí vermell en el llit rodó que girava lentament… Era un àngel, un àngel ros, amb el nas petit, els llavis gruixuts i uns ulls grisos que semblaven mirar-te des de la infantesa.» Una noia joveníssima i un home madur sense il·lusions. Així inicia Jordi Coca Cara d’àngel, una obra esfereïdora el protagonista de la qual ha arribat a un punt mort de la vida. Fins que un bon dia descobreix la bellesa irreal i pura de la Cris. Ella és la flor més perfecta, el fruit més olorós, el millor perfum... La seva imatge l’estimula, l’ajuda a enterrar el passat i el retorna a la vida. Però, alhora, aquesta estranya bellesa li desvetlla una bèstia obscura que l’empeny a superar els límits i a esbotzar les barreres convencionals. Lentament, l’home madur i sense il·lusions es lliurarà als sentiments tèrbols i desesperats de qui se sent perillosament insaciable.Jordi Coca (Barcelona, 1947) va començar la seva carrera d’escriptor l’any 1971 amb l’obra Un d’aquells estius (Els Lluïsos). D’aleshores ençà ha conreat el gènere novel·lístic i també l’assaig sobre temes teatrals i literaris. És autor, entre d’altres, de Mal de lluna (1988), La japonesa (1992), El cor de les coses (1995), Paisatges de Hopper (1995), Dies meravellosos (1996), Sota la pols (2000), Lena (2002) i El secret de la cavalleria, un relat sobre la revolució portuguesa que Edicions 62 acaba de reeditar. Al llarg de tots aquests anys Jordi Coca ha obtingut nombrosos premis en reconeixement d’una trajectòria literària excepcional, entre els quals cal comptar els prestigiosos Premi Nacional de la Crítica, Ciutat de Palma, Premi Ramon Muntaner de Literatura Juvenil i Premi Sant Jordi de novel·la. També ha fet versions al català d’autors com Maurice Maeterlinck i del poeta japonès Matsuo Bashô.
