Més d’un milió d’exemplars venuts a França.
Un cant a favor de la solidaritat entre els oblidats.
La vida al davant és la tendra història dels marginats explicada a través dels ulls de Momo, un nen àrab que viu a la pensió de la senyora Rosa, una vella exprostituta jueva, supervivent d’Auschwitz, que acull fills esgarriats en un suburbi de París.
Romain Gary ens descriu un sòrdid mosaic humà -jueus i àrabs, africans, transvestits i prostitutes dels barris baixos- on Momo fa el seu aprenentatge vital. Amb el seu registre adolescent denuncia el racisme i el materialisme i fa una reflexió sobre la vellesa, la soledat, l’eutanàsia. «La vida al davant», que va guanyar el premi Goncourt, sorprèn per la seva actualitat, plena d’ironia, ingenuïtat i amor.
«L’obra de Gary flueix en una llengua clara, lleugera i enèrgica com algunes pàgines de Hemingway. S’ho juga tot per seduir el lector.»[Jérôme Garcin]
Romain Gary (Émile Ajar)
Nascut a Lituània, sota domini rus, el 1914, fuig a França amb la seva mare. Estudia dret. Lluita a la Segona Guerra Mundial amb l’exèrcit aliat. Treballa per al servei diplomàtic francès i viu a Europa i Amèrica. És un dels escriptors francesos més prolífics i controvertits, amb més de trenta obres, algunes signades amb el pseudònim Émile Ajar -com «La vie devant soi» (1975), que rep el premi Goncourt, enmig d’una polèmica sobre la identitat del seu autor. També escriu «L'Éducation européenne» (1945), «Les racines du ciel» (Premi Goncourt, 1956), el recull «Gloire à nos illustres pionniers» (1962), «Lady L» (1963), «Pseudo» (1976) i «L’angoisse du roi Salomon» (1979). Gary se suicida el 1980.